A Rita Barberá no li agraden les Falles. Mascletà rere mascletà, l’alcaldessa es queixa de la gent que l’escridassa i li crida veritats davant del balcó de l'Ajuntament. Rita no tolera les crítiques, i vol que es facen “en un altre moment” que no siga en la festa per excel·lència dels valencians i les valencianes. Sembla que no suporta l’esperit satíric, irònic i reivindicatiu del món faller, d’un poble cabrejat, fart de retallades i corrupteles.
En una altra època, ningú s’hauria imaginat que el tradicional ninot que representa a la més estimada representant valenciana seria tacat per una censura tan ridícula. Ja veus tu, fent desaparèixer unes humils tisores, retalladores de pressupostos, projectes i, ja ficats, d’uns quants drets també. Si volien que el ninot de l’alcaldessa es salvara de les flames, no calia una gamberrada així, només diguent-li a l’artista faller que canviara les tisores per una de Beefeater, per exemple. Més graciós, i més vots de la gent.
Les Falles mai han sigut apolítiques, sinó l’expressió artística del sentir popular valencià, incloses la caricaturització i crítica política que formen part de la manera de ser d’ací. Quan milers de persones plenem els carrers de València la resta de l’any, clamant pels drets que ens retallen i demanant explicacions als nostres representants, sorprèn que el malestar i indignació ciutadana segueixen presents durant aquesta celebració popular valenciana, d’origen rebel i reivindicatiu? No gaire.
Per això enguany, una vegada més, Rita Barberá i la seua cort d’aduladors ben plantats s’hauran d’engolir les protestes, en les mascletades i en les comissions, dalt o baix del balcó de l’Ajuntament. Perquè el nombre d’aturats, desnonats i de joves emigrants que no podem estudiar ni treballar, perquè no ens deixen, no és per riure’s ni botar de felicitat. Tot i això, pareix que l’alcaldessa vol tindre la festa en pau, tranquil·la i sense sobresalts. Doncs assabente’s, alcaldessa, renaixen les Falles populars!
