#CJViu

Apenas tres líneas de texto han permitido que durante treinta años de libertad la gente joven tengamos una mayor legitimidad y podamos desarrollar un papel fundamental, tanto a la hora de construir nuestra joven democracia como de participar en la puesta en marcha de aquellas políticas que buscan dar salida a nuestras necesidades específicas como grupo.

El Artículo 48 de nuestra CE reza: “Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural”. En Valencia, treinta años después de la aprobación de la Carta Magna, el Ayuntamiento de Rita Barberá ha hecho saltar por los aires lo que durante décadas ha sido el centro asociativo de la juventud valenciana, el Consell de la Joventut de València, máximo órgano público de representación de las organizaciones juveniles de la ciudad.

La situación de crisis económica se está utilizando para recortar proyectos y financiación “prescindibles”, lastrando más si cabe la recuperación económica. Ahora también el derecho de la juventud a participar en los asuntos públicos, eliminando, con el visto bueno de la concejala más “juvenil” del grupo municipal del Partido Popular, Beatriz Simón, la subvención que cada año permite a las más de 50 entidades juveniles que conforman Consell de la Joventut de València llevar a cabo un Plan de Trabajo de casi cien páginas.

Este año 2011 el Consell de la Joventut de València celebra su 30º aniversario. Treinta años realizando una gran labor como Centro de Información juvenil, ofreciendo asesoramiento en materia de Juventud, cursos de formación dirigidos a jóvenes, talleres de promoción asociativa, salud, derechos humanos, ocupación, medio ambiente…incluso organizando anualmente una Feria de Asociaciones juveniles de la ciudad de Valencia, así como el Circuit de Música en valencià para dar a conocer grupos jóvenes comprometidos con la lengua propia.

Vivimos tiempos en los que la opinión de las y los jóvenes importa más que nunca. Somos la generación mejor preparada de la Historia, la más capacitada, curiosa y dinámica, y también de las más precarias. Las calles se inundan de jóvenes con ganas de participar, implicarse, denunciar los abusos de un sistema que les está fallando y que no les gusta. El asociacionismo juvenil es la mejor herramienta para canalizar el espíritu crítico de la juventud, las ganas de cambiar las cosas, de aportar algo a la sociedad.

La decisión de asfixiar económicamente al principal cauce de participación y promoción de la Juventud de Valencia hará que el Consell de la Joventut desaparezca; en cualquier caso, citando a Neruda…Podrán cortar las flores, pero nunca acabarán con la primavera.

La meua reflexió #20N

Aquestes no són unes eleccions generals qualsevol, ens juguem massa.

Durant les últimes setmanes els diferents partits polítics han tractar de mobilitzar la ciutadania. Hem escoltat propostes (d’uns més que d’altres), iniciatives i crítiques en moltes direccions, però sent realistes, a la fi del que parlem és d’escollir entre dos models força diferents: esquerra social o dreta reaccionària.

La meua primera reflexió és que, com a jove, més que mai exigix treball i compromís social als meus governants pel que toca a la joventut, una joventut que demana respostes, que s’escolten les seues queixes. Les i els joves deuen vore que la política serveix per a solucionar els problemes, no per a crear-los.

El panorama és complicat, la situació econòmica i l’atur estan deixant una generació de joves sense gaire expectatives de futur, i mentre s’omplin els carrers amb reivindicacions legítimes, moltes d’elles justes i necessàries, la classe política, els partits, continuen mirant-se com un dels principals problemes.

Volen sentir-se representats i representades, i participar en les decisions que lis afecten. No podem permetre’ns que aquesta generació de joves desconfie d’un sistema que es pot canviar, que pot ser millor, però que necessita de la paciència i el compromís social que durant generacions han anat construint la base de drets, llibertats i benestar que ara gaudim. El que és segur és que amb la indiferència mai canviarà res.

També al meu parer, el diumenge ens juguem més que quatre anys de govern i oposició. Escollim entre dos models, el que en definitiva ha lluitat i lluita per una millor democràcia, pels serveis públics universals i de qualitat, garantia d’igualtat d’oportunitats, i per a que per eixir de la crisi col•laboren més qui més capacitat tenen; i, a l’altre costat, el que parla de retallar drets i l’Estat del Benestar perquè ho diuen els mercats, el model que no ha condemnat el règim feixista del dictador Franco, que ha votat contra les polítiques d’Igualtat entre hòmens i dones, que no creu en el Canvi Climàtic ni en la pluralitat cultural i nacional del nostre Estat.

Jo ho tinc molt clar. L’esquerra política sempre ha lluitat el futur per a tindre major igualtat, justícia i llibertat. Això és el que ens defineix, la lluita per un món millor, que és possible. Que ningú haja d’agenollar-se davant ningú, i ningú puga fer que s’agenollen davant ell. Hui dia l’únic instrument vàlid de l’esquerra política per tal d’aconseguir això és el Partit Socialista Obrer Espanyol.

Davant d’una dreta que a on governa ha demostrat la seua insolidaritat, les seues intencions i la fallida de les seues polítiques neoliberals, el que a tota Europa s’ha vist és que només una política socialdemòcrata real pot aconseguir la societat de la igualtat que garantisca el benestar i competitivitat en un món global.

Per tot això, perquè necessitem avançar i no estancar-nos, o pitjor, per no tornar enrere; perquè hi han alternatives als retalls, a les polítiques impopulars, a l’autoritarisme, demane una participació massiva de la ciutadania, crítica però conscient del que hi ha en joc.

¡Bicifestación YA!

Sin duda la bicicleta se está convirtiendo en la protagonista de la ciudad de Valencia. Hoy el Ayuntamiento cifra en más de un 5% el total de desplazamientos que se realizan en este económico, ecológico, rápido y saludable medio de transporte, cerca de 100.000 personas se mueven diariamente en bici por Valencia, y más de 85.000 son socias de Valenbisi, el servicio público de bicicleta que ha superado todas las expectativas.

La crisis económica, la subida del precio del petróleo y la propia crisis del sector del automóvil han obligado a cambiar nuestros hábitos de transporte, provocando un auge importante del uso del transporte público y la presencia cada vez mayor de bicicletas en la calle, sin embargo, ¿está la ciudad de Valencia preparada para asumir esta realidad? ¿Pueden convivir peatón, ciclista y automóvil en un entorno de tráfico hostil y salvaje?

Con razón varios colectivos y asociaciones valencianas de ciclistas, como ValenciaEnBici, defienden activamente la conversión paulatina de ésta en "una Amsterdam con nuestras peculiaridades", pues pocas ciudades como la nuestra cuentan con las características climáticas y topográficas inmejorables para potenciar y favorecer este tipo de transporte.

El Gobierno central socialista apuesta por reformar la normativa de Tráfico para beneficiar el uso de la bicicleta en las ciudades, por ejemplo, pudiendo circular por las aceras de más de tres metros de ancho, o en sentido contrario al resto de vehículos. Una reforma necesaria para Valencia, viendo la nula sensibilidad del Ayuntamiento de Rita Barberá hacia el colectivo ciclista, sin que haya una adecuada red de carril-bici (insuficiente y en mal estado) cuando se des-peatonalizan calles y se aplican unas discriminatorias ordenanzas municipales que persiguen y criminalizan al/la ciclista a golpe de multa.

Las y los ciclistas reclamamos desde hace años un mayor respeto y seguridad hacia quienes así nos desplazamos diariamente por Valencia, además de la puesta en marcha de un auténtico Plan de Movilidad Sostenible que reduzca los intolerables niveles de contaminación de esta ciudad y ponga a peatones y ciclistas al mismo nivel que el resto de ciudadan@s.

Què fer amb el botelló?

Tweet

Parlar del botelló a la ciutat de València s’ha convertit, cada vegada més, en un tema urgent i necessari, arribant un punt en que els diferents partits polítics de la ciutat han de mullar-se i arribar a un consens, si volen donar eixida a un assumpte de vegades massa viciat per lo políticament correcte, faltat de propostes reals.

La ciutat de València és un referent turístic i fester de la costa llevantina. Cada any, milers de joves visiten la nostra terra per a passar-ho bé, gaudir de la festa i socialitzar-ne, costum molt típica d’ací. Això és fonamental per a la nostra economia i visualització com a centre social i turístic, però l’altra realitat, l’altra cara de la moneda, té que vore amb l’esvarosa qüestió de sempre: què fer amb la barreja de fem, d’ampolles, vidres, soroll i alcohol al carrer. Què fer amb el botelló? habilitar zones ZAS que no es respecten?

Joves Socialistes de la ciutat de València vam incloure, dins del Programa Electoral Jove durant les darreres eleccions municipals, adherit al programa del PSPV-PSOE de Joan Calabuig, una proposta valent, pragmàtica i molt útil per a solucionar les molèsties que la festa al carrer produix els caps de setmana i durant festivitats, com ara la recent festa de “benvinguda del curs acadèmic universitari”, amb el campus dels Tarongers com a protagonista. Ara la Universitat de València vol tancar-ho, és aquesta una solució?

Joves Socialistes apostem per la construcció d’un Espai per a l’Oci a la ciutat de València. Un espai situat afores de la ciutat, dotat amb l’equip necessari per a dur a terme espectacles, concerts públics i grans esdeveniments socials. Un espai habilitat amb bones instal•lacions, contenidors de residus, servici de manteniment, neteja i seguretat, així com la instauració d’un més que demandat sistema de transport públic nocturn. Un espai destinat a la socialització i a la trobada juvenil.

En qualsevol cas, el debat sobre el botelló fa temps que s’hi ha plantejat sense obtindre una resposta seria i de consens per part de l’Ajuntament de Rita Barberá, més preocupada per l’autobombo que no per escoltar, com deuria fer, l’opinió del Consell de la Joventut de València, interlocutor vàlid de les veus juvenils de la ciutat. Com sempre, davant els problemes, la honorable i “espirituosa” alcaldessa, calla.