El costum de beure al carrer és una alternativa econòmica d’oci que no entén de cultures ni de països. Açò és una realitat. La diferència radica a l’hora de com es regula i es gestiona des de l’administració aquest tipus d’activitat, que si bé conta amb el suport majoritari del col.lectiu juvenil com a principal protagonista, també supossa un munt de queixes i de problemes socials que demanen una solució responsable, sensata i eficient.
A la ciutat de València l’administració ho té molt clar: prohibició i repressió. Lo curiós és que no existix una norma que regule expressament l’assumpte del botelló, sino massa burocràcia que deixa el tema sense acabar de tractar, d’ahí la necessitat de prende messures pràctiques, més enyà d’anar declarant ZAS (zones acústicament saturades) per tot arreu, aprobar ordenances municipals restrictives o intimidar mitjançant la presència policial, que poc pot fer per a resoldre la situació.
Enlloc de traslladar el problema de barri en barri, de Tarongers a la platja i viceversa, el millor que es podría fer és gestionar bé les zones a on les i els joves es reunixen per a divertir-se al carrer, zones que deurien ser delimitades i habilitades pel govern local especialment per a organitzar esta classe d’aglomeracions, tal com ocorre a moltes altres ciutats i municipis amb Ajuntaments realistes i responsables, que pensen en la joventut i es preocupen per les seues demandes.
La relitat del botelló existix per una llógica senzilla. La joventut es caracteritza per ser un col.lectiu amb una alta precarietat laboral i una especial dificultat per aconseguir ingresos econòmics, i és per això que, dabant els preus abussius de discoteques i pubs de festa, l’alternativa de beure al carrer s’apareix com l’única opció per a gaudir de l’oci nocturn. Potser un altre tema a debatre deuria ser quin tipus d’oci s’ens oferix i quin realment existix, possiblement.
Definitivament, la qüestió del botelló a València necessita abordar-se en conjunt i reflexivament, escoltant sobre tot la veu de la joventut, representada pel Consell de la Joventut de València, i adoptant messures coherents amb la idea de que mai es podrá solucionar amb violència ni autoritarisme, sino amb educació en valors cívics i salutables, concienciació ciudadana i polítiques realistes que oferisquen a la joventut i al veïns i veïnes de la ciutat solucions de veritat.
A la ciutat de València l’administració ho té molt clar: prohibició i repressió. Lo curiós és que no existix una norma que regule expressament l’assumpte del botelló, sino massa burocràcia que deixa el tema sense acabar de tractar, d’ahí la necessitat de prende messures pràctiques, més enyà d’anar declarant ZAS (zones acústicament saturades) per tot arreu, aprobar ordenances municipals restrictives o intimidar mitjançant la presència policial, que poc pot fer per a resoldre la situació.
Enlloc de traslladar el problema de barri en barri, de Tarongers a la platja i viceversa, el millor que es podría fer és gestionar bé les zones a on les i els joves es reunixen per a divertir-se al carrer, zones que deurien ser delimitades i habilitades pel govern local especialment per a organitzar esta classe d’aglomeracions, tal com ocorre a moltes altres ciutats i municipis amb Ajuntaments realistes i responsables, que pensen en la joventut i es preocupen per les seues demandes.
La relitat del botelló existix per una llógica senzilla. La joventut es caracteritza per ser un col.lectiu amb una alta precarietat laboral i una especial dificultat per aconseguir ingresos econòmics, i és per això que, dabant els preus abussius de discoteques i pubs de festa, l’alternativa de beure al carrer s’apareix com l’única opció per a gaudir de l’oci nocturn. Potser un altre tema a debatre deuria ser quin tipus d’oci s’ens oferix i quin realment existix, possiblement.
Definitivament, la qüestió del botelló a València necessita abordar-se en conjunt i reflexivament, escoltant sobre tot la veu de la joventut, representada pel Consell de la Joventut de València, i adoptant messures coherents amb la idea de que mai es podrá solucionar amb violència ni autoritarisme, sino amb educació en valors cívics i salutables, concienciació ciudadana i polítiques realistes que oferisquen a la joventut i al veïns i veïnes de la ciutat solucions de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario