Guanya l'esquerra

Gràcies a que les generacions d’estudiants del passat cridaren “llibertad”, anualment a la Universitat de València s’ens dona l’oportunitat als i les estudiants de totes les titulacions d’elegir democràticament als nostres representants, companys i companyes compromesos amb la defensa dels nostres drets i interessos dabant del Claustre i les Juntes de facultat, principals òrgans de govern d’aquesta centenària institució pública.

Malgrat l’escàs índex de participació (15% de vot estudiantil) durant els últims nou anys Campus Jove ha sigut l’organització estudiantil progressista que més recolçament democràtic per part d’estudiants ha tingut als tres campus universitaris de la Universitat de València, ja siga al campus dels Tarongers, Blasco Ibàñez o Burjassot, inclús al campus d’Ontinyent, a on la Universitat de València conta amb una extensió d’estudis des de l’any 1998.

Campus Jove portem més de setze anys d’història defensant un model públic d’educació, de qualitat, valenciana i internacional; també fora de les aules, ja siga al Consell de la Joventut com a la Plataforma per l’Ensenyament Públic al País Valencià. Hem lluitat per a que aquest model i els nostres valors progressites siguen una senya d’identitat a les principals universitats públiques valencianes, com ara a la Universitat Jaume I de Castelló, a la Univeristat d’Alacant o a la Universitat de València. A poc a poc, i gràcies a molta gent, ho hem aconseguit.

Enguany Campus Jove hem perdut les eleccions a la Universitat de València. Encara obtenint el major número de vots, no hem aconseguit el mateix suport que altres anys ens han donat les i els estudiants de València, quan per exemple Campus Jove arribarem al 2009 a obtindre un total de 22 membres claustrals. Però no cal dir res més, ara el que toca és continuar treballant allà a on estiguem presents, principalment a les Asseblees de Representants d’Estudiants de cada facultat (ADR’s), per a construir junts una educació i una Universitat públiques millors.

Des de Campus Jove hem donat l’enhorabona al Bloc d’Estudiants Agermanats i al seu coordinador general, Marc Xelvi, per la seua victòria. Junts hem demostrat un any més, junt amb la resta d’entitats progressistes que han obtingut representació al Claustre, que l’esquerra som més, i que el col.lectiu estudiantil a la UV s’identifica majoritàriament, d’una manera o altra, amb els valors que l’esquerra representa. No li decepcionem.

¡Menuda Chapuza!

Valenbisi, el sistema de bicicletas públicas en Valencia, acumula una larga lista de quejas por parte de sus usuarios y usuarias, hartos de no poder utilizar en condiciones este servicio público que hemos pagado con nuestro dinero. Las críticas se multiplican, y con razón.

Prueba del hastío ciudadano se puede observar en los foros de las redes sociales. En Facebook han empezado a crearse grupos que critican la falta de bicicletas, especialmente en horas punta; piden que se instalen estaciones en las zonas más alejadas del centro de Valencia, o denuncian la inexistencia de carril bici en varias zonas y tramos de la ciudad, por la incomodidad y el peligro que supone circular por una calzada saturada de vehículos.

¿Por qué tantos problemas? Actualmente existen unas 13.000 personas que han pagado por utilizar este ecológico, barato y saludable medio de transporte público, pero todavía faltan por instalar decenas de estaciones por toda la ciudad, especialmente en barrios de la periferia, e incluso sería conveniente plantear la posibilidad de aumentar el número de plazas que dispone cada estación, al menos en aquellas zonas en las que el uso de la bicicleta está más extendido, como es la zona universitaria.

Una solución provisional que se está adoptando es trasladar bicicletas desde aquellas zonas en las que no hay mucha demanda hasta aquellas en las que sí la hay. El inconveniente es que, tratando de solucionar el déficit de bicicletas, se acaba creando un problema de falta de espacio libre para acoplarlas una vez llegas a tu destino.

La excusa que nos dan es que se trata de un servicio que lleva poco tiempo en marcha. Pero la realidad es que no existe una voluntad firme por parte del Ayuntamiento de mejorar la red de movilidad ciclista en la ciudad, ya sea ampliando el carril bici o poniendo solución al problema de Valenbisi, de ahí las habituales protestas y manifestaciones de ciclistas.

Al final parece ser que a este Ayuntamiento no le interesa fomentar el uso del transporte público, obligando a que la ciudadanía, especialmente jóvenes, tengamos que sufrir las consecuencias de precios abusivos y un servicio de transporte público indecente, sin que la administración sea capaz de garantizar nuestro derecho a un transporte público de calidad.

Joven, cállate

En les Corts Valencianes se ha empezado a debatir el anteproyecto de Ley de la Juventud de la Comunidad Valenciana, cuyo preámbulo marca como un objetivo principal el “potenciar todos los cauces de participación y compromiso de los jóvenes con la sociedad en general, y con la sociedad valenciana en particular”, favoreciendo así el “desarrollo de medidas que favorezcan la plena participación de la juventud en la sociedad civil, con la finalidad de implicarla en la actividad política, social, económica, cultural y solidaria de la sociedad valenciana”.

Paradójicamente, para la elaboración de esta Ley de Juventud no se ha contado en ningún momento con la participación de sus protagonistas, las y los jóvenes valencianos. El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), máximo órgano de representación de la opinión juvenil, denuncia que esta ley elimina sus funciones y, principalmente, cambia su estatus convirtiéndola en una entidad privada, y por tanto con nula capacidad de influencia en las decisiones políticas que desde los gobiernos locales y autonómico atañen a la juventud, al contrario de lo que ampara la Constitución y al contrario de como ha venido siendo hasta ahora. Además, CJCV rechaza esta ley por ambigua en su contenido y pobre en cuanto a medidas.

La Generalitat perjudica a la juventud valenciana. Recorta las ayudas autonómicas para que todos y todas podamos estudiar dignamente, para que termine de una vez la vergüenza de los barracones en centros públicos, para combatir el alto índice de fracaso escolar o se salde la deuda con las Universidades valencianas; no ataja el grave problema del paro juvenil valenciano (superior al 40%) ni soluciona la polémica en torno al botellón o la mala calidad de nuestro transporte público. Ahora, para colmo, pretenden acallar la voz crítica de la juventud contra esta realidad que nos golpea.

¿Realmente era necesaria una Ley de Juventud para demostrar que el Govern valencià se preocupa por nuestras necesidades e inquietudes? Como siempre, al final lo que se va a debatir no es una ley que ponga encima de la mesa medidas concretas en materia de juventud, que garantice su cumplimiento y que se disponga de un presupuesto económico para llevarlas a cabo. Y es que la derecha asume y acepta el rol de padre autoritario que impone su criterio “por el bien” de sus hijos: “¿Qué dices, hijo? Anda, cállate”.

ZAS, en tota la copa

El costum de beure al carrer és una alternativa econòmica d’oci que no entén de cultures ni de països. Açò és una realitat. La diferència radica a l’hora de com es regula i es gestiona des de l’administració aquest tipus d’activitat, que si bé conta amb el suport majoritari del col.lectiu juvenil com a principal protagonista, també supossa un munt de queixes i de problemes socials que demanen una solució responsable, sensata i eficient.

A la ciutat de València l’administració ho té molt clar: prohibició i repressió. Lo curiós és que no existix una norma que regule expressament l’assumpte del botelló, sino massa burocràcia que deixa el tema sense acabar de tractar, d’ahí la necessitat de prende messures pràctiques, més enyà d’anar declarant ZAS (zones acústicament saturades) per tot arreu, aprobar ordenances municipals restrictives o intimidar mitjançant la presència policial, que poc pot fer per a resoldre la situació.

Enlloc de traslladar el problema de barri en barri, de Tarongers a la platja i viceversa, el millor que es podría fer és gestionar bé les zones a on les i els joves es reunixen per a divertir-se al carrer, zones que deurien ser delimitades i habilitades pel govern local especialment per a organitzar esta classe d’aglomeracions, tal com ocorre a moltes altres ciutats i municipis amb Ajuntaments realistes i responsables, que pensen en la joventut i es preocupen per les seues demandes.

La relitat del botelló existix per una llógica senzilla. La joventut es caracteritza per ser un col.lectiu amb una alta precarietat laboral i una especial dificultat per aconseguir ingresos econòmics, i és per això que, dabant els preus abussius de discoteques i pubs de festa, l’alternativa de beure al carrer s’apareix com l’única opció per a gaudir de l’oci nocturn. Potser un altre tema a debatre deuria ser quin tipus d’oci s’ens oferix i quin realment existix, possiblement.

Definitivament, la qüestió del botelló a València necessita abordar-se en conjunt i reflexivament, escoltant sobre tot la veu de la joventut, representada pel Consell de la Joventut de València, i adoptant messures coherents amb la idea de que mai es podrá solucionar amb violència ni autoritarisme, sino amb educació en valors cívics i salutables, concienciació ciudadana i polítiques realistes que oferisquen a la joventut i al veïns i veïnes de la ciutat solucions de veritat.