2 de enero de 2011

No em fumes, gràcies


Esta vegada és segur. Definitivament, a partir d’ara no es podrà fumar a cap espai públic tancat (bars, restaurants, discoteques, etc.), ni tan sols als espais oberts que estiguen prop d’escoles, parcs infantils o centres sanitaris, tal i com recomana el Comité Nacional de Prevenció del Tabaquisme i tal i com recull la recent reforma de la l’anomenada “Llei Antitabac”, la Llei 28/005 de Messures Sanitàries front al Tabaquisme, que al 2005 va ser aprobada per l’unanimitat de tots els partits polítics representats al Congrés espanyol.

Per què una reforma més severa d’aquesta llei? Principalment per un motiu: des de l’any 2005 no s’ha aconseguit reduïr el total de persones, especialment joves, esclaves d’aquest vici danyós que anualment causa la mort a més de 60.000 persones al nostre país, líder europeu en consum de tabac, a més a més de les més de 3.000 persones que any darrere any igualment es convertixen injustament en víctimes, part de l’anomenat (i nombrós) col.lectiu de gent fumadora passiva. Sense oblidar també un altre motiu important, com ha sigut la desigual aplicació d’aquesta llei a les diferents autonomíes, com ara a Madrid, a on el PP d’Aguirre va decidir fer-li boicot, i que ha contribuit a que l’estat continue deixant-se més de 7.700 milions d’euros anuals a la Sanitat Pública per motiu de les principals malalties derivades del Tabaquisme.

D’altra banda, com ja ocorre als diferents països del nostre entorn a on s’aplica des de fa temps aquest tipus de legislació, com ara a Portugal, Itàlia, el Regne Unit o Suècia, aquesta reforma solucionarà el problema de la competència entre els locals a on hui dia es permetia fumar (la gran majoria) i els que decidiren prohibir-ho o habilitar el seu espai per a separar clientela fumadora i no fumadora, estos últims aproximadament un 3% dels locals segons diversos estudis.

Per tot això, perquè més del 70% de la població espanyola está a favor de prohibir fumar en qualsevol espai públic tancat, i pensant sobretot en garantir la salut i la llibertat de la inmensa majoria de les persones que no fumem, que tenim dret a una vida i un oci salutables a respirar aire sense fum; així com perqué es fomenta una educació cívica i es presta l’atenció necessària tant a menors com als treballadors i treballadores de l’hostelería, al seu benestar i seguretat, s’ha d’aplaudir que amb aquesta normativa Espanya haja avançat un poc més cap a ser un país amb més llibertat, millor convivència i respecte cívic.