22 de febrero de 2011

Libertad se llama TV3


Las amenazas se han cumplido. Cuando no podían caer más bajo, cuando la Gürtel no podía demostrar más que no cree en la Democracia y que le da igual coartar la libertad ciudadana, la derecha valenciana ha acabado forzando el cierre de las emisiones de TV3, la televisión pública catalana, en todo el territorio del País Valenciano, después de que cientos de miles de valencianas y valencianos hayamos disfrutado durante décadas de una programación de calidad que nos ha dejado recuerdos imborrables.

“Doraemon”, “Shin Chan”, “Bola de drac”, “Gat i Gos”, “Club Super 3” y muchos más, han sido series y programas, algunos exportados a otras televisiones públicas (también la valenciana) y privadas, que han marcado la infancia de muchísimos niños y niñas valencianos. Incluso para más mayores, los inicios de Andreu Buenafuente en “Una altra cosa”, el programa de humor “APM”, “Polònia” o las entrevistas nocturnas de Julia Otero han supuesto un acercamiento entre las culturas valenciana y catalana muy positivo, una manera agradable de conocer y apreciar la realidad catalana, en claro contraste con la escasa aportación que RTVV y Canal 9 han hecho al conjunto de la sociedad valenciana en pluralidad y conocimiento de la historia y cultura propias.

De largo es conocido el falso valencianismo del PP Gürteliano: un anticatalanismo españolista que habla en perfecto castellano, que no se identifica con la senyera valenciana, que recorta el presupuesto en educación y difusión de la lengua propia, que deja morir el patrimonio artístico, musical, paisajístico y cultural valencianos y que ataca y persigue a quienes reivindican, como lleva haciendo Acció Cultural del País Valencià, la defensa de la cultura y de la identidad valencianas, sancionando con multas de 600.000 euros a quienes creen en la libertad de expresión y en la promoción de la diversidad lingüística i cultural.

Pero que nadie se equivoque. Si finalmente (desde 2007 llevan intentándolo) han conseguido boicotear que veamos la TV3 no es por su catalanofobia visceral, sino porque TV3 representa la antítesis de lo que son: un modelo de televisión pública plural y democrática, crítica y gestionada para garantizar una programación de calidad que sí se atreve a denunciar la degradación democrática, la corrupción y falta de transparencia que se vive en Castellón, Alicante y Valencia, y que no tenemos por qué soportar más.

21 de febrero de 2011

Respira València


La lluita contra el Canvi Climàtic i la contaminació, combatre les causes i evitar les seues desastroses conseqüències, conegudes de sobra per les probes que aporta la ciència, és una tasca transversal que no només ha de recaure sobre les grans polítiques energètiques o els plans d’acció mediambiental nacionals i internacionals, sino que també la protecció dels nostres ecosistemes i la responsabilitat de reduïr l’alta contaminació per tal d’assegurar una bona qualitat de vida de les persones, recau clarament a l’àmbit local, als grans nuclis urbans.

Malgrat que la defensa del medi ambient, oferir a la ciutadania aire i aigua nets, espais verds, i fomentar el reciclatge i el desenvolupament sostenible dels recursos no entén d’ideologíes, ja que parlem d’evitar un fet objetiu com són els perjudicis que provoca la contaminació de tot tipus i el malbaratament, tractant així de protegir un be d’interés comú com és el nostre entorn i la salut humana, no s’entén l’inmovilisme de l’Ajuntament de València a l’hora de prende messures per a que València deixe d’estar als rankings de les ciutats més contaminants, tan pel que fa a l’emissió de gassos nocius, com la contaminació lumínica o acústica, segons les dades que ofereix la Conselleria de Medi Ambient junt amb els informes d’Ecologistes en Acció, entre d’altres.

Hui València no té un Pla d’Acció local contra la contaminació que siga coherent amb una política mediambiental realista i sensible amb les necessitats d’aquesta ciutat i la seua gent. Amb la cultura del “cemento y ladrillo”, la ciutat ha crescut per damunt de les seus possibilitats, malbaratant els recursos hídrics, destruint l’horta i costa valencianes, ignorant la rehabilitació dels seus barris i patrimoni artistic, o llevant-li espai al peató en benefici d’un tràfic privat massiu i congestionat, principal responsable de la polució atmosfèrica urbana, en clar contrast amb un transport públic valencià de baixa qualitat que deuria vertebrar una molt millor ret pública de transport, ecològica, útil i econòmica, sense oblidar també la bicicleta, marginada en aquesta ciutat.

Lluny de solucionar res, l’Ajuntament no ha resolt cap dels problemes de contaminació lumínica, acústica i atmosférica que patim tant els ciutadans i ciutadanes que vivim ací i que ens visiten. Tan sols cal traslladar ilegalment els (escassos) mesuradors de contaminació de la ciutat cap a les zones menys saturades de vehicles, quant no desconectar les màquines a determinades hores, per a presentar unes xifres manipulades i dir que “no passa res”.

En definitiva, València necessita d’un Ajuntament capaç d’adaptar-se a la nova realitat d’una ciutat que vol sermés verda, neta i sostenible.