La lluita contra el Canvi Climàtic i la contaminació, combatre les causes i evitar les seues desastroses conseqüències, conegudes de sobra per les probes que aporta la ciència, és una tasca transversal que no només ha de recaure sobre les grans polítiques energètiques o els plans d’acció mediambiental nacionals i internacionals, sino que també la protecció dels nostres ecosistemes i la responsabilitat de reduïr l’alta contaminació per tal d’assegurar una bona qualitat de vida de les persones, recau clarament a l’àmbit local, als grans nuclis urbans.
Malgrat que la defensa del medi ambient, oferir a la ciutadania aire i aigua nets, espais verds, i fomentar el reciclatge i el desenvolupament sostenible dels recursos no entén d’ideologíes, ja que parlem d’evitar un fet objetiu com són els perjudicis que provoca la contaminació de tot tipus i el malbaratament, tractant així de protegir un be d’interés comú com és el nostre entorn i la salut humana, no s’entén l’inmovilisme de l’Ajuntament de València a l’hora de prende messures per a que València deixe d’estar als rankings de les ciutats més contaminants, tan pel que fa a l’emissió de gassos nocius, com la contaminació lumínica o acústica, segons les dades que ofereix la Conselleria de Medi Ambient junt amb els informes d’Ecologistes en Acció, entre d’altres.
Hui València no té un Pla d’Acció local contra la contaminació que siga coherent amb una política mediambiental realista i sensible amb les necessitats d’aquesta ciutat i la seua gent. Amb la cultura del “cemento y ladrillo”, la ciutat ha crescut per damunt de les seus possibilitats, malbaratant els recursos hídrics, destruint l’horta i costa valencianes, ignorant la rehabilitació dels seus barris i patrimoni artistic, o llevant-li espai al peató en benefici d’un tràfic privat massiu i congestionat, principal responsable de la polució atmosfèrica urbana, en clar contrast amb un transport públic valencià de baixa qualitat que deuria vertebrar una molt millor ret pública de transport, ecològica, útil i econòmica, sense oblidar també la bicicleta, marginada en aquesta ciutat.
Lluny de solucionar res, l’Ajuntament no ha resolt cap dels problemes de contaminació lumínica, acústica i atmosférica que patim tant els ciutadans i ciutadanes que vivim ací i que ens visiten. Tan sols cal traslladar ilegalment els (escassos) mesuradors de contaminació de la ciutat cap a les zones menys saturades de vehicles, quant no desconectar les màquines a determinades hores, per a presentar unes xifres manipulades i dir que “no passa res”.
En definitiva, València necessita d’un Ajuntament capaç d’adaptar-se a la nova realitat d’una ciutat que vol sermés verda, neta i sostenible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario