22 de mayo de 2011

Democràcia Real, i després?



2011 romandrà a la memòria col•lectiva com l’any en que milers de persones anònimes, joves i majors, es van manifestar a les places de nombroses ciutats i pobles contra un sistema injust i una classe política que pareix no representar la voluntat popular, allunyada de la realitat del carrer i de les preocupacions de la gent.

Són temps de desconfiança cap als polítics, però en absolut cap a la política. Hui més que mai la política es viu al carrer, a on el debat i l’encontre d’idees es donen amb passió, il•lusió i respecte, una experiència que malauradament enyora la militància dels partits majoritaris. Les concentracions espontànies, les assemblees i la mobilització ciutadana han desmentit això de que la gent fuig de la política, que no te inquietuds ni opinions, especialment si parlem de la joventut actual.

Ha esclatat la indignació d’un poble que veu com la sobirania popular es trenca per culpa d’uns poders financers que manipulen els governs, que els fan xantatge i els imposen injustos retalls socials per a garantir la supervivència d’un sistema econòmic en decadència, un capitalisme neoliberal amb el que s’ha d’acabar necessàriament per a que el poble prenga el control davant els abusos de la Banca i per a que la prioritat siga l’interés i el benestar general.

Podríem preguntar, a on estava eixa gent que ara es concentra durant la Vaga General del 29S, quan van haver-hi manifestacions contra els retalls socials el passat 1 de Maig, o contra la pujada de l’edat de jubilació fins als 67 anys? Potser molts i moltes hi eren, però això no importa, ja que encara que tard, aquesta onada de reflexió pacífica està aconseguint precisament que molta gent es qüestione coses que potser mai s’havia qüestionat, que profunditzen i intenten trobar respostes. Estem davant d’una revolució, però una revolució a les ments.

Hui la ciutadania està convocada a les urnes, just en un context social, econòmic i polític que al País Valencià donen motius més que suficients per a la indignació i el canvi. Front al bipartidisme, l’anomena’t moviment #15M demana una democràcia participativa a favor de la pluralitat d’idees, demana reformes i que s’escolten les reivindicacions del poble.

Tothom sap el que passarà demà 23 de Maig quan sapiguem els resultats d’aquestes eleccions, però què passarà amb aquestes mobilitzacions? si realment volen canviar la realitat, l’únic instrument efectiu per a aconseguir-ho hauran de ser els partits polítics, i produir l’autèntica #spanisrevolution entre les seues bases, però això encara està per vore.

1 comentario:

Buscando un lugar dijo...

es difícil intentar cambiar un sistema cuando no quieres estar dentro del sistema porque sencillamente ya no crees en él. los políticos dicen que el 15M participe, pero quieren pasarlos por el filtro de su sistema, desde sus posiciones y con sus normas. obviamente es muy complicado que se llegue a un entendimiento desde estas posturas y que se ponga al movimiento 15M contra las cuerdas hasta desgastarlo.