Les Falles no són apolítiques. La festa cultural valenciana per excel•lència ha sigut tradicionalment l’expressió artística del sentir popular valencià, la crítica i sàtira que caracteritzen la manera de ser de la gent d’ací, dels valencians i les valencianes. La caricaturització i crítica política no en són una excepció. La queixa i reivindicació política dels monuments fallers i dels ninots, dels seus versos explicatius o les opinions dels llibrets de falla, formen part també de la tradició fallera des de fa més de dos segles.
Hui patim una de les crisis econòmiques més greus i dramàtiques de la nostra història recent. Al País Valencià, i concretament a la capital, patim les conseqüències d’una pèssima, corrupta i ruïnosa gestió per part dels governs de Camps, Barberá i Fabra, que després de malbaratar els recursos públics i endeutar-nos infinitament per a tindre un meravellós aeroport sense avions, o el Pont de les Flors més car del món, estan aplicant una injusta i intolerable onada de retallades antisocials al sector públic valencià, amb una ferm resposta al carrer de centenars de milers de persones, que dia rere dia protestem indignades per estar pagant una crisi que no l’hem creada.
La situació de malestar i d’indignació social, tant per les retallades com per la brutal repressió policial que encara es recorda davant del IES Lluís Vives, no s’espera s’afluixen ara que venen el bon temps i la festa fallera. Milers de persones pensen concentrar-se els principals actes festius, com ara les mascletades (que s’anuncien com a “reivindicatives”), aprofitant aquesta celebració popular valenciana d’origen rebel i crític per a expressar el seu descontent.
Tot i això, però, pareix que la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor no l’acaben d’entendre quan es molesten i s’alarmen per les reivindicacions de la gent davant l’Ajuntament d’una incòmoda Rita Barberá. No han entés que la queixa ciutadana no va dirigida cap a la festa o la seua persona, sinó cap a un govern valencià immòbil davant el greu problema de l’atur, i cap a uns polítics del PP que no paguen els proveïdors i retallen la nostra Educació i Sanitat, retallant així els nostres drets, i també el seus.
Hui patim una de les crisis econòmiques més greus i dramàtiques de la nostra història recent. Al País Valencià, i concretament a la capital, patim les conseqüències d’una pèssima, corrupta i ruïnosa gestió per part dels governs de Camps, Barberá i Fabra, que després de malbaratar els recursos públics i endeutar-nos infinitament per a tindre un meravellós aeroport sense avions, o el Pont de les Flors més car del món, estan aplicant una injusta i intolerable onada de retallades antisocials al sector públic valencià, amb una ferm resposta al carrer de centenars de milers de persones, que dia rere dia protestem indignades per estar pagant una crisi que no l’hem creada.
La situació de malestar i d’indignació social, tant per les retallades com per la brutal repressió policial que encara es recorda davant del IES Lluís Vives, no s’espera s’afluixen ara que venen el bon temps i la festa fallera. Milers de persones pensen concentrar-se els principals actes festius, com ara les mascletades (que s’anuncien com a “reivindicatives”), aprofitant aquesta celebració popular valenciana d’origen rebel i crític per a expressar el seu descontent.
Tot i això, però, pareix que la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor no l’acaben d’entendre quan es molesten i s’alarmen per les reivindicacions de la gent davant l’Ajuntament d’una incòmoda Rita Barberá. No han entés que la queixa ciutadana no va dirigida cap a la festa o la seua persona, sinó cap a un govern valencià immòbil davant el greu problema de l’atur, i cap a uns polítics del PP que no paguen els proveïdors i retallen la nostra Educació i Sanitat, retallant així els nostres drets, i també el seus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario