Votar al campus, per què?

Tots els moviments estudiantils, el de la resistència antifranquista, el Maig francés del 68 o les recents mobilitzacions universitàries a Chile el 2011, comparteixen alhora un denominador comú: el qüestionament de l’establishment ideològic dominant i, paral·lelament, l’activisme polític en defensa d’un model educatiu de la màxima qualitat, públic i igualitari, democratitzador del coneixement humà.

No és nou el menyspreu del Govern “Popular” de la Generalitat contra les universitats públiques valencianes, amb un Consell que arrossega 900 milions d’euros de deute històric mentre aposta per la privada, i una dèspota consellera d’Educació. La situació insostenible d’impagaments fa perillar les nòmines, acomiada professorat, elimina projectes d’investigació, puja les taxes, etc. i, d’altra banda, només ha rebut correcció política per part d’uns equips rectorals amb sang d’orxata, incapaços de plantar-s’hi.

Des dels col·lectius d’estudiants sempre ens preguntem què falla perquè la participació  i debat polític estudiantil en la institució universitària siguen hui tan baixos, amb un pobre 15% de vot en les eleccions d’estudiants i un tímid coneixement dels diferents espais i entitats des d’on poder aportar idees. Potser la percepció d’inutilitat siga una bona explicació. La nul·la capacitat real d’influència, escassa representació als òrgans de decisió universitaris i, per tant, escàs marge d’acció per defensar als i les que volem formar-nos amb la garantia dels nostres drets i interessos.

Per això l’estudiantat valencià s’ha rebel·lat. Han tornat les assemblees juvenils, dins i fóra dels campus i facultats, i també les manifestacions multitudinàries, concentracions i plataformes d’associacions i sindicats estudiantils. Una “primavera valenciana” de lluita contra la intencionada retallada de drets i d’oportunitats que ens imposa la dreta més reaccionària. Contra els qui volen tornar a l’època de l’exclusió classista, quan l’educació superior era un privilegi reservat a les elits masculines.

Tot i això, no podem renunciar als espais de representació que ens pertoquen, curiosament, on som notícia per pujar a la tribuna i protestar. Cal votar perquè hi haja una veu forta i resposta ideològica clara dels i les estudiants. Votar en consciència, perquè estiga coherentment representat el model d’universitat que beneficia a la majoria, per i per als estudiants. Perquè votant, és l’única manera perquè hi haja coherència entre el carrer i les institucions.