Tinc 22 anys, estudie i, quan es pot, treballe per guanyar alguns diners. Gairebé no tinc vicis, llevat de la política, però m’agrada pensar que, poc a poc, vaig creixent i convertint-me en adult. Espere viure prompte com a psicòleg, independitzar-me i, tal vegada, tindré temps per viatjar i formar una família. Almenys, així ens deien de xicotets que podria ser la nostra vida, més o menys.
Demà serà la tercera vegada que participaré en una Vaga General. Sempre ho he fet per convicció ideològica, però crec que hem arribat a un punt en que, són tantes les raons per indignar-se, cabrejar-se, i és tan insuportable que l’atur, els desnonaments i la misèria estiguen acabant amb tot el que s’ha anat conquistant, tots els drets i l’avantprojecte d’un Estat del Benestar que s’estan carregant, que cal una reacció contundent.
Ja estic més que fart de tanta retallada en la meua Sanitat i Educació públiques, que no tenen res a vore amb la crisi, i d’escoltar que vaig a viure pitjor que els meus pares. Per què no retallen els mestres de religió, el pressupost militar o el de la Casa Reial?! Per què no pujen els impostos, però als de l’Ibex 35 i dels paradisos fiscals, als grans patrimonis, fortunes i luxes que no paguen?! D’això, no interessa que parlem.
No vull anar-me’n, ni emigrar, ni vull que m’obliguen a ser un ni-ni, per no tindre expectatives ni oportunitats. Estic estudiant perquè es suposa, diuen, que així tindré un treball digne. Però amb més d’un 50% d’atur juvenil -la majoria amb massa qualificació i estudis!- i amb uns Governs del PP bufats de majoria absolutista parlamentària, irreal al carrer, ens condemnen a la desesperació més absoluta i dinamiten el nostre projecte de vida.
L’única eixida que ens queda és lluitar, perquè només lluitant es canvien les coses. Sense por i sense haver d’agenollar-nos més. Ja n’hi ha prou de mentides i retallades. El nostre major enemic, és la indiferència. Per això faig vaga demà, per defensar els meus drets, i també els teus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario