Només un polític

Des que esclatà aquesta estafa que li diuen crisi els assumptes econòmics acaparen l’actualitat diària: dèficit, austeritat, retalls, etc. Pareixia estar clar que el problema es trobava en l’especulació financera, la bambolla immobiliària i tot això, és a dir, en haver deixat barra lliure als mercats (amb nom i cognoms) per enriquir-se venent la seua moral. Però no, pareix que per al PP de Rajoy el problema són la Sanitat i l’Educació públiques, el funcionariat, professorat, estudiants, dependents, pensionistes i, ara també, els polítics.
 

Amb l’argument de “eficàcia” i “austeritat”, Rajoy anuncià el paquet de retallades més gran de la Democràcia (65.000 milions €). Unes mesures que inclouen un retall del 30% del nombre de regidors/es de més del 95% d’ajuntaments (menys de 20.000 habitants). Potser una decisió aplaudida per qui protesta contra la corrupció i els “privilegis” d’algunes i alguns polítics, però fóra de lloc si tenim en compte que el 82% dels regidors/es no tenen cap remuneració i viuen del seu treball al marge de la política.
 

No té cap sentit culpar a la representació política dels mals econòmics que patim tota la ciutadania. No tenen la culpa els partits minoritaris que quedaran marginats de les institucions amb aquest retall ideològic, que atempta contra els principis democràtics d’igualtat i pluralitat. Ni tampoc és just el discurs de l’antipolítica, carregat de demagògia que generalitza els roïns exemples de mala gestió pública d’alguns representants polítics. En el cas valencià en tenim d’un partit polític molt concret.
 

Que encara siguen els polítics un dels principals problemes per a la gent (CIS), demostra la urgència d’una regeneració política. Retornar la credibilitat a les nostres institucions. Mostrar la imatge del polític honrat, treballador i compromès amb el poble, la majoritària, i condemnar amb fets la corrupció. I també cal dir-ho, revisar els sous, càrrecs a dit, assessors i demés excessos i “enxufats” polítics, per tal de que l’anomenada classe política siga la primera en donar exemple de l’austeritat que imposen a la resta. Eliminar les Diputacions, reduir conselleries i alts càrrecs de la Generalitat seria un bon començament.
 

El problema de tot açò és que, com sempre, la dreta aprofita un malestar social per a fer el que millor sap fer, atacar, menysprear i dilapidar el nostre Estat Social del Benestar i ara també la nostra jove Democràcia, reduint la representació política, la pluralitat i el debat, potser en el fons amb la intenció de fer retrospectiva i tornar a aquella Espanya negra on no feia falta més que un polític, això sí, que fora militar i nacionalcatòlic.