2011 se’n va i, amb ell, alguns dels titulars més impactants dels últims anys. La indignació ciutadana reflectida al moviment del 15M, Francisco Camps el primer president que dimitix i es senta a la banqueta per corrupció, el socialisme espanyol i valencià fa un profund examen de consciència, ETA desapareix de les nostres vides,...però, sobre tot, destaca especialment la majoria absoluta del PP de Rajoy.
Ens hem passat huit anys suportant insults i atacs constants a l’últim govern socialista. Primer va ser pels avanços socials i la conquesta de nous drets per a la dona i el col•lectiu LGTB, per combatre el terrorisme, el Canvi Climàtic, per la Memòria Històrica, o per defensar l’Espanya plural i descentralitzada que creu en l’autonomia dels seus pobles. Finalment, el que no aconseguiren amb la crispació i l’enfrontament ho han fet aprofitant la situació de crisi econòmica, jugant amb el patiment i la inseguretat de la gent.
La dreta política va demanar en les darreres eleccions, tant autonòmiques, locals com generals, un vot fidel, cec, amb un lema simple: “Suma’t al canvi”, “Ahora empleo”. Van guanyar amb una majoria absoluta irreal, pràcticament amb el mateix número de vots que al 2008, resultat d’una llei electoral restrictiva, antiga i poc democràtica. El vot de l’esquerra es va dividir, i l’abstenció va ser significativa, donant com a resultat unes institucions públiques dominades pel conservadorisme neoliberal que representa el PP.
Tot i això, ara els hi toca governar. Ja no val l’ambigüitat i la crítica destructiva del seu discurs, ja no val callar el que van a fer. Si tanta raó i “sentit comú” diuen que tenen, si tant ens van prometre, que el partit amic de les tesis que van generar aquesta crisi financera internacional, i causant de la bambolla Inmobiliaria durant l’etapa d’Aznar, ens diga què pensa fer per a solucionar el greu problema del desocupament i del frau fiscal, com frenar l’especulació, mantenir la cohesió social i garantir els nostres drets amb un fort Estat Social del Benestar. Potser no ho veuen com un problema.
S’han esperat, i ja han eixit del seu amagatall (salvat de Rajoy). En qualsevol cas, el PP ens acomiada l’any amb 9.000 milions d’euros de retalls socials i eliminació d’ajudes públiques, anuncia menys drets i, fent gala de la seua coherència, més impostos a les classes humils i treballadores. Només “es el inicio del inicio”, diuen...
Bon any i molta sort a tothom
No hay comentarios:
Publicar un comentario